Conversa entre llibres

Encetem aquesta secció de converses, parlant amb la Fe Fernández, de la llibreria l’Espolsada de Les Franqueses del Vallès. La Fe ha aconseguit, en els vuit anys que fa que va iniciar aquest projecte, convertir l’Espolsada en una llibreria de referència, oberta a tothom i amb molta ànima. En definitiva, ha aconseguit fer realitat el tipus de llibreria que somniava als inicis, el tipus de llibreria que a ella li agradaria entrar com a clienta, i tot això gràcies a la seva implicació, passió pel que fa, i gran amor per la lectura, que intenta encomanar a tothom que entra per la porta de l’Espolsada.

 

FullSizeRender

 

1) Fa 8 anys vas obrir les portes l’Espolsada, recordes la sensació del primer dia?

No, la del primer dia potser no, però si la del dia de la inauguració i la dels dies previs. Van ser dies d’obrir, de crear, de quedar amb comercials per comprar llibres, etc. El local encara no estava habilitat i tot això ho fèiem al bar de l’Estació de tren, i era tot molt surrealista. Mentre des d’aquí treballaven jo treballava des d’allà i des de casa en paral·lel.

El dia de la inauguració va ser molt bonic, va venir quantitat de gent, i em va fer molta il·lusió.

2) Recordes qui va ser el teu primer client i què se’n va endur?

Els primers clients van ser el propi dia de la inauguració perquè molta gent va voler comprar tant si com no. Jo aquell dia no tenia intenció de vendre, però la gent si que tenia la intenció de comprar, i aquell dia es va vendre molta cosa.

3) Vas estudiar traducció i interpretació, et vas quedar a l’atur i vas decidir capitalitzar-la per emprendre aquest projecte. Com vas ser conscient de que això era el que realment volies fer, que era la teva vocació?

A mi els llibres sempre m’han agradat, he estat sempre una gran clienta de llibreries. El fet de viure aquí i haver d’agafar el cotxe per poder anar a comprar un llibre (perquè a les Franqueses en aquell moment no es podien comprar llibres, era matemàticament impossible), em sorprenia molt. Al quedar-me a l’atur i em vaig donar uns mesos de marge (que realment van ser molt pocs) i ho vaig decidir…

3) Vas tenir moltes veus que et desaconsellessin obrir una llibreria a Les Franqueses?

Moltes… vaig fer un pla d’empresa i un munt de coses més: vaig anar a veure molts llibreters i vaig fer algun stage d’hores en algunes llibreries per veure com funcionaven i tothom em deia el mateix: No ho facis. De fet, molts em deien: Si després de tot el que t’hem dit continues, és que la idea és bona, és que realment ho vols. La veritat és que vaig fer un pla d’empresa molt elaborat (fins i tot quan vaig anar a l’atur es van sorprendre, em van dir que semblava un màster), però jo volia justificar el meu projecte, perquè em servia per saber on volia anar. De fet, al pla d’empresa vaig escriure moltes coses de les que han acabat passant a la llibreria. El que tenia molt clar era com volia la meva llibreria, perquè era el que jo com a clienta m’agradaria trobar o esperaria d’una llibreria. Aquest era només el meu objectiu, però el poble i els clients han acabat fent la resta.

4) Però 8 anys després d’obrir les portes contra les veus en contra de la majoria de gent, no només t’has convertit en llibreria de referència tant, sinó que fins i tot has estat premiada per la teva tasca: el 2011 vas rebre el premi Memorial Lara per la teva condició d’emprenedora en el sector, i l’any passat vas rebre el Memorial Pere Rodeja concedit pel Gremi de Llibreters.. com et sents?

Els dos premis són un regal, perquè que et premiïn per fer la teva feina, què vols que et digui, és fantàstic. El primer, és un premi que donen cada any a algú jove que forma part de la cadena del llibre (que pot ser des d’un impressor, a un distribuïdor, a un editor, etc), i em va fer molta il·lusió, perquè precisament va ser el primer que em van donar, i no m’ho esperava gens.

I el que em van donar el juny de l’any passat, em fa moltíssima il·lusió perquè qui el concedeix són els companys llibreters i els periodistes culturals, i el dóna el gremi de llibreters de Girona, i això vol dir que hi ha algú que t’observa dins el sector i fa molta il·lusió que et reconeguin per fer la teva feina bàsicament.

Tot i que el darrer premi tenia una petita dotació el més important no és això, sinó el reconeixement públic, tot i que per mi el reconeixement més gran són els meus clients, això és el millor.

5) El fet que una persona vingui fins aquí, la Plaça de L’Espolsada de Les Franqueses del Vallès, per comprar-te a tu un llibre que pot anar a comprar a molts altres llocs, a què creus que és degut? Què és el que és que ofereixes de diferent?

No ho sé, crec que això els hi hauries de preguntar a ells, a mi no em deixa de sorprendre. Fa poc va venir una senyora de Barcelona i em va dir: he vingut perquè sempre llegeixo les ressenyes del blog i llegeixo el que recomanes, però encara no havia vingut perquè sóc de Barcelona, així que com que avui anava a La Garriga he decidit que em parava per poder-te conèixer. El dia de Sant Jordi va venir una noia i em va dir: em puc fer una foto amb tu? On treballo hi ha uns quants que segueixen sempre el teu blog i avui he decidit que venia a comprar-te els llibres de Sant Jordi. Ho vaig escriure al blog, com una anècdota del dia entre moltes d’altres.

A mi em sorprèn moltíssim, però estic súper agraïda, és clar. De fet, tinc molt bons clients que em van conèixer primer pel blog, després per la xarxa, i han decidit desvirtualitzar-se i venir a comprar-me.

6) El teu blog (http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/) és una de les eines que utilitzes i que actualitzes cada setmana, on fas recomanacions però no crítiques de llibres..

Saps què passa, que de crítics literaris ja n’hi ha, i jo no és una cosa que sàpiga fer ni que hagi fet mai. Simplement són ressenyes del que a mi em provoquen o em mouen els llibres que llegeixo. Jo llegeixo més del que està publicat al blog, però si hi ha un llibre que considero que no m’inspira prou o que no em surt la ressenya o el que sigui, doncs simplement no el comento.

Penso que per parlar malament d’un llibre, amb els bons llibres que hi ha , val més que dediquem el temps i les línies als bons llibres o als que per mi ho són, que no pas a estripar llibres d’altra gent.

7) Una de les coses que fas quan ve algú a la llibreria és recomanar, i aquest segurament és un dels fets diferencials que mou a la gent a venir a la teva llibreria. Què tens en compte per fer una recomanació a algú que no coneixes?

Potser som una mica bruixots, no ho sé. Pots encertar-la sabent per exemple el que aquella persona ha llegit i li ha agradat, o els últims llibres que li hagin regalant i agradat. Són coses que acostumo a preguntar. I a partir d’aquí tinc base per fer recomanació.

Jo llegeixo molt, tot i que no em llegeixo tot el que tinc a la llibreria, perquè és evident que no puc, també entre llibreters hi ha una bona xarxa i ens recomanem coses, i també em llegeixo molts suplements de cultura, etc.. i tot això fa una feina que després quan et ve un lector i et diu aquest tipus de llibres o aquest, ja pots intuir què li pot agradar. No sol ser tant difícil com sembla, és anar coneixent als teus lectors i en funció dels gustos fer la recomanació.

El que sí és un repte per mi com a llibretera, és aconseguir que aquells lectors que estan estancats en un tipus de lectura i no avancen, perquè ja s’hi troben bé i perquè els hi és fàcil, i perquè no els hi és difícil, surtin d’allà i vulguin anar una mica més lluny. Perquè jo sempre dic el mateix: la lectura és una de les poques coses que ens permet reptes constants, i a més a més ens permet pujar de nivell, baixar de nivell i anar fent, perquè hi ha lectures per tants moments i estat d’ànims que tinguis i per tant, jo penso que com a lectors ens hem de picar i jo els hi he de picar. És aquí on està la feina dels llibreters i potser és on ens diferenciem de les grans superfícies, per intentar fer arribar aquells llibres més petits, que passen més desapercebuts, però que contenen molt bones històries i que si els acostes als lectors i en gaudeixen, ja ho tens tot fet.. Jo crec que cada llibre té un lector diferent, i hi ha molts llibres per molts lectors diferents.

8) Com funciona el club de lectura?

Ens trobem un cop al mes, i quan acaba la sessió els hi proposo el llibre que hauran de llegar per al mes següent. A les sessions el parlem, el posem en comú, i cadascú expressa què ha viscut amb aquell llibre i el treballem des de tots el punts de vista i com que, a més a més, som molts, sortim amb una sensació molt més rica i enriquida, perquè aquell llibre, de cop i volta, trenta persones l’han viscut d’una manera diferent i potser el que tu havies vist no ho ha vist un altra, i el que l’altra ha vist tu no ho has vist i el que potser tu veies d’una manera després d’escoltar a la resta ho veus d’una manera diferent. És molt, molt, molt enriquidor i fa créixer molt molt molt els llibres i les lectures.

I aquí si que em puc permetre jugar més i hi ha gent perquè al club, el llibre que toca toca.. evidentment no hi ha cap obligació de llegir-lo, ni cap obligació d’acabar-lo, però també és veritat que al club parlem tant del principi com del final, així que si hi ha algú que no l’ha acabat, li aixafem segur! Com a llibretera em sento molt orgullosa del club, perquè he vist gent créixer com a lector,   que han fet un canvi brutal i això si que són petites satisfaccions.

9) Tinc la sensació que hi ha un moment determinat que l’hàbit de la lectura es perd per molta gent, tot i que en moment de la seva vida hagin estat lectors habituals…

És un problema de fons, un problema de cultura de país.. Jo sempre reivindico la lectura com a estructura d’Estat. No som un país culte, estem a anys llums de moltes coses, i la lectura no la tenim incorporada com a tal, i llavors és molt complicat..

D’entrada, la lectura requereix de tu, requereix un esforç. Però també, per exemple, els pares estem molt obsessionats amb que els nostres fills llegeixin i comprem molts llibres a p3, p4, p5, i fins i tot abans, però després hi ha un buit, cauen en un abisme i ningú no els acompanya en aquesta lectura. Tinc la sensació que molts pares de l’última cosa que es veuen capaços d’ensenyar als seus fills acadèmicament és a llegir, i quan han vençut això i les sumes, les restes i les multiplicacions com a molt (pel que hi ha com una mena d’obsessió), es retiren deixant-ho en mans de l’escola. Hi ha molt pocs nanos que els acompanyin en la lectura en els seus 6, 7 8 9, 10, 11 anys. Molts, deixen de venir a la llibreria amb els seus pares, molts pares deixen de comprar-los llibres i molts es neguen a comprar, per exemple, àlbums il·lustrats a certes edats perquè hi ha poca lletra, quan la lletra potser no és el més important d’un àlbum il·lustrat (perquè hi ha albums il·lustrats per moltes edats). És un problema d’educació, d’educació plàstica potser també, d’educació visual, artística…

Vam fer un club de lectura infantil per intentar solucionar això, per tenir lectors amb criteri.

A França, per exemple, és un esport familiar, la gent se’n va en família a la llibreria, i cadascú es reparteix per la zona que toca i aquí no és l’habitual, tot i que jo tinc famílies així per sort.

I llavors, el franquejar la porta de la llibreria continua sent una cosa estranya. Hi ha molta gent que encara no s’atreveix a entrar i no sé perquè, no sé què es pensen que hi fem, però els hi costa molt, i encara és molt desconegut.. a mi encara hi ha gent que me pregunta: me’l puc emportar i te’l torno? No, perdona, això no és una biblioteca és una llibreria, això ho pots fer a la biblioteca, i coses d’aquestes. Entra, entra si no passa res, no ens mengem a ningú i endavant, segur que trobem un llibre per tu!

10) També reps a grups d’escoles i intentes apropar la professió de llibretera als nens.. quines són les preguntes que més et fan?

Amb una escola que treballem amb els nens des de p3 fins a sisè intentem que quan hagin marxat després de sisè de l’escola hagin vist tot el ventall del que és la cadena del llibre. Per exemple a p3, p4 i p5 treballem molt la diferència entre una llibreria i una biblioteca, què vol dir. L’altre dia tenia un grup de primer i els hi deia: vosaltres ja coneixeu la diferència, ara el que us recomano com a llibretera és que aneu a la biblioteca per tastar, per remenar, per provar, i després compreu aquells llibres que vosaltres realment voleu per la vostra biblioteca personal. Aquella biblioteca que passats els anys, quan haureu crescut, mirareu com el vostre itinerari lector, que us ha fet com a persones.

A molts pares els hi dic que cal oferir abundància, perquè en l’abundància trobarem el que ens agrada. Jo entenc que no tothom pot comprar tot i anar fent aquestes proves d’assaig error perquè cadascú se sap les seves circumstàncies econòmiques, però per això hi ha les biblioteques, que no costen res, perquè per no valer no val res ni el carnet de la biblioteca, i allà pots fer el teu assaig error.

Hi ha molta gent que ha llegit un llibre que no li agrada, i automàticament creu no li agrada llegir, i això no és cert, no és que no li agradi llegir, el que passa és que no ha trobat el seu llibre.

Nosaltres anem posant petits granets de sorra però clar t’hauria d’acompanyar tothom., perquè realment amb els nens, que són molt sincers, te n’adones que hi ha nens que si no fessin aquesta activitat amb l’escola no trepitjarien la llibreria en la seva vida. Hi ha nens que et confessen: És que a mi ningú m’explica contes perquè no en tenim cap a casa de conte.. I a vegades no és un tema econòmic (perquè hi ha les biblioteques) és una qüestió de prioritats. Jo he vist nens que tenen moltes altres coses que a mi em sorprenen molt en segons quines edats però no tenen diners per un llibre. Però també ho he viscut aquí dintre de pares que pregunten als seus fills is s’estimen més per exemple “xuxes” o un conte, i si el nen es decanta per la primera opció, marxen. I coses d’aquestes, moltes.

11) Què li diries a un pare que li pot aportar al seu fill un llibre que no li pot aportar qualsevol altra cosa?

La lectura ens fa créixer com a persones. És indubtable, i amb això no vull dir que et faci millor persona ni molt menys, però si que et dóna moltes eines i recursos per enfrontar-te a la vida, perquè et permet viure tantes vides que tu mai tindràs temps de viure i circumstàncies, i et permet posar-te a la pell de coses que per sort molts de nosaltres no viurem però que alhora et serveixen per empatitzar i perquè de sobte t’apareix una persona que és diferent que tu i te la mires diferent perquè potser aquesta persona ha hagut de fer allò que va haver de fer la protagonista del conte.

Fa poc, amb uns nanos dESO, vaig fer una prova amb un àlbum il·lustrat que es diu “La història de l’Èrica”, que tracta d’una nena que als seus pares els deporten a un camp de concentració i quan la mare pren consciència dins del vagó de tren que van on van, llença el bebè per la finestra. Jo els hi vaig ensenyar la pàgina on es veuen unes mans que llencen un bebè per la finestra, sense explicar-los res del que t’acabo de dir, i automàticament tots van dir que era una mare boja, que era un fill no desitjat, tot era negatiu i pejoratiu envers aquella mare. Automàticament els hi vaig ensenyar la pàgina on es veu que el tren arriba al camp de concentració, i van fer un gir brutal. Del que era una cosa súper negativa, de cop era una mare coratge, l’acte d’amor més gran que aquella persona havia pogut fer, etc. I això només en dues pàgines d’un llibre. Empatia.. és la capacitat de posar-se a la pell dels altres.. i el fet de llegir això t’ho aporta cada dia.

12) Però algú et dirà que això t’ho pot aportar una pel·lícula …

Si, el cinema és un altra art per mi.. però també hi ha molt cinema, és clar. Però jo crec que com llegir és un acte molt íntim i que de tu requereix un esforç (perquè posar-te a llegir vol dir que estàs deixant de fer motles coses) i això ja és important. Tenim molt interioritzat l’esforç de cultivar el cos, però en canvi, l’exercitar el cervell, que és el múscul principal del cos per mi, el tenim molt oblidat i ens tornem com molt plans.

I perquè la lectura per mi és fer grans amics, que sempre hi són i sempre t’acompanyen. Un bon llibre el tindràs sempre, i pots tornar hi pots revisar-lo i pots compartir-lo.

A banda d’això, comparat amb un concert o amb una entrada al cinema, que és efímera, que et pot donar molt gaudi, però que passades 1, 2 o 3 hores allò s’ha acabat, el llibre el tens i el pots tenir sempre i hi pots tornar sempre, perquè rellegir és un dels plaers més grans que hi ha.

13) Si? Sempre m’ha costat el concepte de rellegir..

Clar, perquè sempre hi ha tantes coses per fer que .. a mi em passa amb el club, per exemple, perquè com que no sempre llegim novetats (a vegades rellegim coses que m’han agradat fa temps), per preparar-m’ho me’ls rellegeixo, i és fantàstic, perquè sovint passa que la primera lectura que fas, tens tantes ànsies de saber què passarà, que a vegades et saltes coses perquè vas molt ràpid, perquè vas al gra, i la relectura també posa molts llibres al seu lloc, perquè realment si te’l tornes a llegir i el tornes a gaudir, és que allò és una obra mestra. És un gran exercici.

14) D’entre les moltes activitats que es fan a l’espolsada hi ha la de presentar llibres. De manera que per aquí han passat escriptors, editors, il·lustradors, etc. Trobes que el lector es trobi amb ells és enriquidors per ambdues bandes?

Jo crec que molt, i pels autors moltíssim, perquè ells sempre et diuen que quan fan un llibre l’han parit i ja no és seu, l’han acabat i entregat i a partir d’ara és dels lectors. Llavors sentir el que la seva obra provoca als lectors per ells és molt enriquidor, alhora de tornar a escriure, de continuar escrivint o alhora de donar-se’n compte que a vegades ells volien transmetre una cosa i han transmès tot el contrari.

Hem tingut, escriptors, il·lustradors, editors, traductors i penso que quan això passa el llibre creix d’una manera brutal.

15) Hi ha algú que t’hagi fet especialment il·lusió conèixer al llarg d’aquests 8 anys?

Hi ha dos escriptors que per mi s’han convertit com en talismà, perquè sempre han dit SI, i mai han tingut un no, i a vegades han vingut a presentar coses seves i a vegades obres d’altres, que són el Marius Serra i el Jordi Puntí. Els hi tinc una gran estima perquè sempre m’han ajudat i m’han obert portes, perquè a partir d’ells han nascut complicitats amb molta altra gent d’aquest món que segurament sense que ells m’haguessin obert la porta hauria estat complicat. De totes maneres per sort crec que ara la llibreria per si sola va obrint portes i la gent d’aquest món ja ens comença a conèixer, i autors que potser fa uns anys m’hagués costat molt que vinguessin, van venint, i això és molt gratificant.

El maig de l’any passat vam fer un programa de ràdio de Catalunya ràdio aquí a la llibreria, en directe i vam transformar la llibreria en un estudi de radio. Són experiències molt xules i crec que pels lectors que vénen també ho han de ser. Em sento molt orgullosa. I pels nens penso que és molt bonic i molt enriquidor. Jo sempre els dic que darrera aquells contes hi ha algú que fa feina i aquella feina s’ha d’explicar, allò no surt de prémer un botó.

16) A vegades sembla que arribar a certs àmbits de lectura, sigui inaccessible, es torni una mica elitista.

Les llibreries precisament són molt poc elitistes, però a vegades és la sensació del que fem. Qualsevol cosa de la que tenim aquí està a l’abast de tothom a qui estigui adreçada. No hem fet res que no estigui a l’abast de tothom que tingui un mínim interès.

Fa poc vam presentar un llibre que es diu “Les set caixes” que és d’una senyora d’origen alemany nascuda aquí, que ara fa uns anys al morir-se la seva mare i buidar el pis, va descobrir 7 caixes amb tota la història de la seva família (dels avis paterns i materns). I va descobrir que eren jueus i els havien deportat. Ella va decidir posar tot això en un llibre. Vam fer la presentació i ens va fer una classe d’història del segle XX a Europa en una hora brutal. Vaig convocar a la gent com sempre, però en especial als del club de lectura d’adolescents. Els hi vaig dir als seus pares que estaria molt bé que hi assistissin, tot i no ser un llibre especialment destinat a ells, ni un llibre juvenil, que vinguessin conjuntament. En van venir molts i se’n van anar impressionats. Em vaig quedar molt contenta.

I també vam presentar una novel·la que parla del genocidi armeni, i vaig suar molt per fer la convocatòria, perquè era un llibre complicat (pel tema) i pateixes molt, perquè pensava que estaríem l’editor i jo sols, i de cop i volta van aparèixer entre 25 i 30 persones i l’endemà algú va enviar-me un correu dient: gràcies pel vespre d’ahir. Quan vius aquestes coses, penses que això té sentit, que cal continuar.

17) Quin projecte de futur tens entre mans?

M’agradaria que això donés suficient per incorporar una persona i alleugerir-me i  poder tenir més vida familiar i pròpia. També és cert que la feina que faig també és part de la meva vida propia, però si que m’agradaria compartir tot el neguit amb algú. Ara he tingut durant un mes i mig un noi en pràctiques de l’escola de llibreria i va anar molt bé. Les coses estan com estan i fa por perquè contractar algú vol dir diners i si vols contractar algú amb cara i ulls i que pugui respondre per tu, vol dir que es mereix un sou digne i clar, tothom em diu: no ho facis .. però hi haurà un punt que espero que pugui ser.

I potser ens caldria desenvolupar més el tema d’internet, no tant de la xarxa sinó potser de la venda, perquè hi ha persones que em diuen que quan llegeixen la meva ressenya al blog, el comprarien directament. Però és molta feina.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s