Mai no és tard

Sempre he estat més d’escoltar que de parlar, més d’observar que de fer, i potser per això he tardat tant i tant a decidir-me a escriure aquest blog. Però avui m’he decidit, bé, més aviat m’han fet decidir.. M’explico: L’hora de sopar és un dels pocs moments que podem estar els quatre junts (el meu marit, les meves filles i jo), i aprofitem per explicar-nos coses els uns als altres. Des de fa un temps cap aquí hem instaurat un moment que s’ha convertit en màgic. Cadascú de nosaltres ha d’explicar una cosa bona i una cosa dolenta que ens ha passat durant el dia. No sabeu tot el fruit que n’arribem a treure d’això! Avui però, com que la petitona s’ha adormit abans de sopar, hem fet una petita variació, havíem de dir alguna cosa que ens agradés molt dels altres i una cosa que no tant. Quan li ha tocat el torn a la Júlia, la meva filla gran, de 7 anys, de parlar de mi, la seva mare, ha dit que el que més li agradava de mi era precisament estar amb mi, fer coses juntes, perquè li agraden les idees que tinc a vegades, els jocs que fem, i les coses noves que li ensenyo. Sense paraules. Encara estic impactada, tant, que m’he decidit a fer una d’aquelles coses que fa tant de temps que volia fer, i explicar-li a ella.

Advertisements

6 thoughts on “Mai no és tard

  1. Ets una afortunada per tenir aquestes dues preciositats de filles,precioses en tots els sentits,t’ho dic com a germana i tieta,i són així gràcies al carinyo que els hi doneu com a pares!
    Endavant amb el blog!! 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s